Entrevista: 17- Marina Llopis Rodriguez

Una jugadora que con el paso de los años ha ido sorprendiendonos a todos por su constante mejoria en el juego,.. se ha convertido en una pieza muy importante en la retaguardia del equipo, da una gran seguridad a sus compañeras cuando les cubre las espaldas,.. poco a poco su influencia en el juego va subiendo,.. esperemos que siga con su progresión en los próximos años,.. además es una jugadora que cada vez hace más grupo,.. y eso siempre suma al equipo,.. ella es MARINA LLOPIS RODRIGUEZ

1) ¿Cuál es tu 1º recuerdo en el C.B. Oliva?

El primer record no és massa agradable. Jo vaig anar a provar a bàsquet uns dies però el primer partit que vaig jugar (que feia tres dies quetocava un baló) els del meu equip es van burlar de mi perquè no sabia jugar. I ja no vaig tornar a la pista de bàsquet fins fa 5 anys.

2) ¿Cómo y por que comenzaste a jugar a baloncesto?

Vaig començar perquè la meua monitora de de l’escola em deia que ho provara perquè era alta i m’agradaria. A més a més, a mon pare sempre li ha agradat el bàsquet i els meus cosins majors també jugaven.

3) ¿En que posición juegas y que número llevas? ¿Siempre ha sido igual?

Jugue de pívot i porte el número 18 encara que els primers anys portava el 20.

4) Tu ídolo en el baloncesto.

No tinc ningún ídolo en concret però sempre m’agradat molt el joc de Navarro i Ricki Rubio.

5) ¿Quién es la persona que más ha influido en ti como jugadora? ¿en que sentido?

Supose que han influit moltes persones. Óscar, pel fet que ha sigut l’entrenador que més temps he tingut i m’ha ensenyat tot el que sé; els meus pares, que sempre han estat donant ànims i consells i , per supost, les meues companyeres, totes han influit en mi en algun moment.

6) Una anécdota de tu etapa como jugadora.

No sé… hi han moltes.

7) Un momento, como jugadora, que recuerdes con especial cariño.

El torneig de Pasqua de l’any passat quan vam guanyar.

8) Tu peor momento como jugadora de baloncesto.

Quan Óscar em xillava perquè no feia alguna cosa i em posava enmig del camp mentre les meues companyeres corrien.

9) ¿Quién es la mejor jugadora con la que hayas jugado en todos estos años?

Crec que Olaya és una jugadora molt bona perquè sap buscar el joc i sap què ha de fer en cada moment.

10) ¿Quién es la compañera con la que mejor te hayas llevado o te llevas?

Ceci, que gràcies al bàsquet vam començar a ser amigues i vam descobrir que tenim més en comú del que pensàvem.

11) Una jugadora que te haya sorprendido muy positivamente.

Naomi. Crec que ha millorat en atac baix de la canasta i s’ha convertit en una de les jugadores més bones, encara que crec que pot millorar encara moltíssim més i espere que ho faça.

12) ¿Te gustaría parecerte en algo a alguna compañera?

M’agradaria pareixer-me a Patri per la seua velocitat, control de baló i al mateix temps la seua altura i joc baix de la canasta.

13) ¿Cuál ha sido tu mejor partido? ¿Y el peor?

Han hagut molts partits roïns però crec que últimament estic fent bons partits. No sabria dir quin ha sigut el millor.

14) ¿Qué sientes al ser el “techo” del equipo? ¿Cuál es tu función principal?

Quan estic baix de la zona defenent sent que les meues companyeres poden arriscar-se més en defensa i talls de baló perquè confien en que estic darrere ajudant-les. La meua funció és arribar a les ajudes dins de la zona i agafar rebots.

15) ¿Quién es la persona que más ha confiado en ti, tanto en los buenos momentos como en los malos?

Les meues companyeres. Crec que han confiat sempre en mi i han intentat ajudar-me sempre.

16) ¿Cuál es el rival con el que te motivas más en el campo?

Crec que em motive més quan juguem contra rivals que tots pensen que anem a perdre perquè em dona ràbia que (els meus pares, per exemple) em diguen que m’ho tinc massa cregut i pensen que perdrem de pallissa.

17) La persona que más has visto trabajar por mejorar, que más horas le dedicaba (de este club).

Glòria. Sempre ha sigut la que més hores i més recursos ha dedicat al bàsquet i crec que gràcies a això ha aconseguit arribar al nivell que té. També crec que Júlia ha treballat molt per millorar i s’esforça dia a dia per fer-ho.

18) ¿Quiénes han sido tus entrenadores? ¿Qué te ha aportado cada uno de ellos?

He tingut a Óscar i a Toni (només un any i només en els partits i alguns entrenes). Óscar m’ha aportat tot el que sé perquè sempre he entrenat amb ell.

19) ¿Te arrepientes de algo de lo que has hecho como jugadora?

Sí, m’arrepentisc de moltes coses però no sabria dir-te’n ninguna en especial.

20) El año pasado el club nombro deportista del año a todo tu equipo ¿Qué significo para ti ese reconocimiento?

Per a mi va ser algo important i estava orgullosa de jugar amb el meu equip.

21) ¿Qué tiene de especial este equipo? ¿Qué cualidades tiene y que valores representa?

El més important de l’equip crec que és la confiança i el “bon rotllo” que tenim totes. A demés ens portem bé totes i ens ho passem molt bé juntes (dins i fora de la pista). També és perquè ens complementem molt en el equip perquè sabem quin paper té cada una (encara que de vegades se’ns oblida) i sempre ens ajudem entre nosaltres quan fa falta.

22) Antes que vosotras hubo un equipo femenino ¿Qué conocéis de ellas y que significado tiene para vosotras?

Jo no les vaig conéixer massa ni ser massa d’elles però per a mi són com una referència que m’anima a continuar.

23) Tras vuestros pasos hay un equipo infantil y uno alevín femeninos para los que sois el espejo donde mirarse ¿Qué legado te gustaría dejarles?

Dir-los que el més important és que s’ho passen bé i disfruten del bàsquet, que facen pinya perquè és molt important el companyerisme i que intenten millorar dia a dia i no tiren la toalla per res.

24) ¿En que aspectos debería de mejorar el CLUB a tu entender?

Crec que el club està bé.

25) ¿Qué aspiraciones tienes como jugadora de este club? ¿Cuál es tu objetivo a corto y largo plazo?

Disfrutar al màxim este temps que em queda perquè d’ací dos anys estarem ja en València (espere) i ja no serà el mateix encara que espere seguir jugant al bàsquet.

26) ¿Qué te ha aportado el baloncesto a tu vida? ¿Cuáles crees que deben ser los valores que debe de transmitir el baloncesto?

Per a mi el bàsquet ha sigut molt important. M’ha aportat confiança en mi mateixa, m’ha llevat la tímidesa (perquè jo antes de jugar a bàsquet era molt tímida), he apres que val la pena lluitar per aconseguir el que vols, he fet noves i incanviables amistats, a més a més he descobert que m’encanta jugar a bàsquet i que fer exercici no té perquè ser avorrit ni esgotador.

27) Algún consejo para las nuevas generaciones.

Jo recomane que cadascú busque l’esport que més li agrade i el practique perquè és una forma de coneixer a gent i descobrir sensacions noves i habilitats que no sabies que tenies.

28) ¿Hay piques en casa con tu hermano pequeño por ver quien gana más partidos?

Sí, sempre hi han comentaris com “van a pegar-vos una pallissa perquè sou super males” o “nosaltres som millors…” i quan juguem 1x1 en el pati de ma casa (i jo sempre guanye encara que ell diga que no) sempre s’enfada i diu “no val, tu eres més alta” jajajajajaj

29) Otras aficiones a parte del baloncesto.

Llegir, escriure i altres esports com el volei platja, bicicleta, senderisme…

30) Tu libro y película favoritos.

Un que em va agradar molt quan era menuda va ser “L’àngel de Safri”, també molts dels llibres que ens donàven per llegir a l’escola “Camps de maduixes”, “el xiquet amb el pitjama a ratlles”… La película que més em va agradar va ser “V de Vendetta”.

31) ¿Qué proyectos tienes para el futuro?

Fer 2n de batxiller i anar-me’n a València a fer Filologia Catalana en un piso amb Ceci i Glòria J

32) ¿Las mujeres deben abrirse paso a puñetazos en esta sociedad? ¿A que es debido?

En el cas de l’esport crec que les dones no estan tan valorades com els homes. A la TV només anuncien els partits de xics mentre que els partits de les xiques els fan en canals “secundaris” i no els anuncien casi. I ara que han tret la nova llei dels equipatges femenins curts, em pareix una vergonya. Crec que la societat ha millorat prou la situació de la dona però que es pot millorar encara molt més i es deu de fer.

33) ¿Cuánto tiempo dedicas a prepararte para salir de fiesta o ir de cena de gala? ¿Cuántos ganchos te pones en el pelo?

Utilitze tres quarts d’hora. Un quart per a dutxar-me i la resta per a vestir-me, fer-me el monyo etc i sempre arribe un poc tart. Per a ixir no em solc posar ganxos o com a molt dos.

34) ¿Qué es lo que más valoras en las personas?

La sinceritat i la justicia. No suporte a les persones que volen aparentar el que no són o que són injustes amb els demés perquè no opinen igual.

35) Un personaje histórico (fuera del baloncesto) al que te gustaría haber conocido. ¿Por qué?

Gandhi. Perquè valore molt a la gent pacífica però que al mateix temps defen les seues idees i no es deixa manipular. Crec que tenim molt que aprendre d’ell.

36) La ONU recomienda comer insectos y abandonar la carne ¿Qué piensas?

Potser seria una bona idea però no crec que la societat ho acceptara. Jo no sé si seria capaç de menjar insectes però crec que una vegada ho provara podria ser un bon menú.

37) Quedan 3 segundos de posesión, perdemos de 2 ¿pides el balón para jugarte el triple o se la pasas a la compañera que esta sola en la esquina para tirar?

La passe a la meua companyera ja que jo no tire mai de triple i ella està soles.

38) Esta la filosofía “jugones” de Oscar,.. esta la filosofía “currantes” de Fran Soria y Toni Boigues,.. esta la filosofía de “corre-corre, pasa-pasa, bota-bota, tira-tira” de Miralles. ¿Con cual te identificas más? ¿Por qué?

En la de “currantes” de Fran i Toni perquè jo sóc una jugadora que no sóc ninguna jugadora excel.lent i que m’agrada prendre’m el meu temps per a fer les jugades.

39) ¿Algún secreto inconfesable del baloncesto?

Crec que no. Jo ho conte tot.

40) Algo que quieras decir y dejar para la posteridad:

Res… lo de sempre.